Prestatges

 

Petita sèrie de collars, sis peces, petites escultures fetes amb plata polida i oxidada i fusta de banús.
Volums, reflexos, ombres…

 

 

un anell que es diu cdolors o dcolors…

 

Aquest anell, producte d’un encàrrec, possiblement obri el camí cap a una sèrie d’anells fets amb aquest estil, una base metàl·lica que suporta peces de metacrilat tallades i pulides especialment perquè s’adaptin a cada estructura. En aquest cas base d’or groc i tres metacrilats de colors. Ens agrada.

 

 

 

 

Sèrie seda

 

Dues joies més de la sèrie seda, un collar i unes arracades. Totes les peces d’aquesta sèrie estan construïdes amb elements que encaixen uns dins dels altres amb precisió per aconseguir que la tela tingui tensió.

 

      

 

       

 

 

Jana

 

Aquesta peça va ser un encàrrec per celebrar un naixement, la idea era dissenyar un objecte fort que contingués una cosa fràgil i delicada. La base d’aquest collar és una caixa d’or groc amb les parets doblegades sense soldar, en el seu interior una peça de metacrilat simulant la fragilitat del vidre i una perla australiana com objecte suau i delicat.

 

   

 

   

 

 

180 graus

 

La propietària d’aquestes arracades volia una transformació, mantenir les pedres per muntar unes arracades noves amb una altra visió. El resultat és sorprenent, utilitzant plata i fusta de banús l’Ana ha dissenyat aquestes arracades.

 

      

 

Versió 2.0 d’aquest anell

 

Un anell per home. Or groc i fil de silicona com si fos el cristall més delicat.

 

    

 

Sèrie Seda

  

Amb un material tant suau i delicat con la seda i combinat amb plata, s’han creat aquestes peces tant espectaculars. Collar de gran format.

 

     

 

     

 

 

 

Sèrie 250 grams

 

Una fotografia d’un paisatge és el que hem posat dins l’arracada, per portar-lo sempre a sobre.

Arracades de plata, fusta i paper.

 

 

 

Sèrie 250 grams

 

Un collar. Plata, paper i pintura.

 

   

 

 

Sèrie 250 grams

 

La sèrie de peces de paper, fusta i plata va creixent. Arracades

 

     

 

Plou i fa sol

 

En Josep ens envia aquesta fotografia tant bonica i escriu:
Hola company.
Estic una mica inquiet. Aquest matí hem anat a fer la nostra caminada per les contrades. Dia agradable, es respira la primavera. Els ocells canten, les bestioles, en antençar-nos, s’espanten. La fullaraca cruix a cada trepitjada… Arribem a casa, veig nous aires al taller, noves mirades, gotellades de pluja renovada… però no plou, necessitem aigua. És tot sec!! Les idees ens esquitxen l’ànima, però la terra té set i el temps inexorablement avança…

Plou i fa sol, trista cançó d’amor
el record d’una porta tancada
Cel de colors, quan em trenques el cor
quan la llum em mulli la cara.

Sopa de Cabra

 

 

La primera… 250 grams

 

Ens agrada treballar amb planxes molt, molt primes. L’Ana ha començat amb aquest fermall i ara no podrem quedar-nos aquí­, tenim intenció de fer-ne una petita sèrie, a veure que en sortirà .
Fermall de plata, or, fusta i paper de gravat.

 

  

 

 

 

La Ballarina

 

Aquest és un encàrrec que es va fer per una persona amb inquietuds artístiques i una vocació no realitzada, el ball. Una ballarina suaument oprimida, però amb la llibertat al seu voltant.

Metàfora en forma de collar.
Or blanc, metacrilat, fil de plata i cautxú.

 

 

 

 

 

 

Diferents capes

 

Després d’enganxar diverses capes de diferents materials surt un nou suport, buscant l’interior surt aquest penjoll.
Fustes, metacrilat, plata i or cosit.

 

 

Hem crescut

 

 

Aquesta setmana hem crescut, l’Ana, amiga i col·lega d’ofici, gran artesana, ha començat a fer les seves peces al taller. A partir d’ara compartirem l’espai, les idees, els esmorzars… Aquest és un moment important pel taller i segur que sortiran bones coses.

 

 

En Josep diu: Diumenge, és tard…

 

 

Dono les gràcies a l’amic Josep per aquest missatge tant carinyós, gràcies company.

Caram company, quina sorpresa! Diumenge, és tard. Bonic dia a la muntanya. Cansament. La dona no es troba gaire bé i fa estona que és al llit. M’he escapat cap al PC i com que les noves tecnologies han entrat per fi a casa dono tombs per la xarxa. Vaig a veure què fa el meu company en Jordi… ostres, un blog!!! Estètica atractiva i contingut “Turut”, com diem els de casa. Llàstima la falta de dinamisme, ja se sap, no hi ha temps per tot i el món virtual és immensament gran… Endavant, m’agrada de debò.
Salut.

 

 

Doncs si, l’últim anunci de Repsol llegit per Josep Maria Flotats

 

Pots escoltar-ho aquí­:

 

 

Si…

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,

Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l’atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l’única ajuda de la voluntat, que diu: Endavant!

Si pots parlar amb multituds matenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu!

Rudyard Kipling
Al seu fill John, 1910

 

 

Antony & The Johnsons

 

 

L’Antony i els seus Johnsons fan una música preciosa
http://www.antonyandthejohnsons.com

 

 

Unes arracades fetes fa cinc dies

Unes arracades fetes fa vint anys

yo soy aquel negrito…

 

 

Ja fa dies de l’escàndol de la suposada ONG lladre d’infants, però l’altre dia a Catalunya Ràdio vaig escoltar les paraules de l’Albert Sanchez Piñol que em van agradar molt, quanta raó. Aquí­ les deixo perquè pugueu escoltar-lo, no li he demanat permís a ningú, espero que no s’enfadin.

 

 

 

Moltíssimes felicitats estimats amics

 

 

Ja fa uns dies que esperàvem la notícia, aquesta vesprada hem rebut un missatge al mòbil, sense paraules, només una imatge.

Que bonic i quina sort que algú comparteixi així­ amb tu aquest moment.

 

 

Recordeu, Diumenge 18 de Novembre. Un projecte absurd i desmesurat

Una entrada oblidada

 

 

Havia oblidat de publicar la nova imatge del Centre d’Art Teràpia de Granollers, PONT.

 

 

 

 

en Misael ens envia una de les seves reflexions

 

 

Hola hola,

Saps, m’he adonat que els homes i les dones no som iguals. No riguis, ja sabia que no som iguals… Em refereixo a què no servim pel mateix. Jo em pensava que podia servir per tot, i no! Quasi ho aconsegueixo, de fet ho vaig fer, però en el fons, i encara que em costi acceptar-ho, els homes servim pel que servim, que d’altra banda de ben poca cosa servim.
Hi ha aspectes on fent un sobreesforç es pot suplir l’altre sexe, ara jo em pregunto, valia la pena? El que està  fet, fet està.

Ens fa vergonya ser mascles els homes i femelles les dones? Els homes hem de deixar de ser mascles per convertir-nos en què? Les dones han de deixar de ser femelles per convertir-se en què? en uns éssers masculins? No sé, a mi m’agrada que la dona sigui femenina, tot i què avui dia estigui mal vist. Deu ser per això que jo he reprimit la meva part masculina? perquè ara no toca?, o be, perquè el meu referent masculí (el meu Pare) era poc menys que el dimoni?

El meu pare, més sovint del que m’agradaria i del que li agradaria a ell, es comportava violentament, de mal humor i de forma inaguantable. Ara sé que tots tenim una part fosca, la gràcia és gestionar-la de la millor manera possible, veure-la venir és imprescindible, ser conscient que t’ha envait és primordial, no decidir res en aquest estat és essencial, menjar-te-la sol és recomanable, sol vull dir sense esquitxar als qui t’envolten. Pots compartir-la, de fet pot ser terapèutic compartir-ho, però mai repartir, que és el que molta gent fa i el meu Pare n’és un d’ells. Ara comprenc la dificultat que tenia per encaixar aquesta foscor. Aquesta dificultat és una part del meu Pare, no tot el meu Pare. Ara tot just començo a veure que els meus pares no són només allò dolent que és retreien mútuament.

Salut,
Misael

 

 

Poema

o no

 

 

Casualment un dia d’aquests em vaig entrebancar amb una frase d’aquelles que pronuncien els savis, els que tenen les coses clares, els que poden fer sentències, els que no els hi tremola la veu quan afirmenen…

collons i jo sempre dubtant de tot.

ja fa dies que hi dono voltes:

S’és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur.

 

 

Futur

 

El futur és com l’arc de sant martí­, a mesura que t’hi acostes desapareix.

 

Amb molta paciència

 

Aquests dies he aixecat un envà amb peces de vidre per separar la dutxa. Per ser la primera paret de vidre que faig no ha quedat malament.

incomplet

Soy un completo incompleto si me giro y no te veo, como una persona a medias. Soy un completo incompleto, se me para el corazón si me giro y no te veo. Un seguro inseguro, media persona en el mundo, un completo incompleto sin tí en mi corazón.

Extret de la cançó Completo incompleto del disc De vuelta y vuelta de Jarabe de Palo